Per aquestes muntanyes, quantes vegades haurem sentit la frase: «Aquest vent em tornarà boig /ja»?
Sí, el canvi de pressió ens produeix mal de cap, el soroll ens trasbalsa, la sensació de sequedat a la cara ens fa sentir vulnerables i malhumorats...
Però és una realitat i hem d'acceptar que és part del nostre entorn i que, a més, és necessari, o ens hem oblidat que a la terra tot passa com a conseqüència d'alguna cosa i tot provocarà una reacció? Vivim immersos en una sèrie de successos que van relacionats entre ells sense que hi parem atenció de forma conscient; sinó que li ho preguntin a Newton.
Nosaltres sabem que el vent de muntanya és inevitable i que, en determinades valls, no podem alliberar-no-se'n, així que pensem que el millor és acceptar la vida i la natura amb el que ens agrada i amb el que no, aprendre a viure amb això i adaptar-nos a les circumstàncies passi el que passi. Creiem que, quan fa vent, és millor respirar fondo i armar-nos de paciència mentre busquem activitats en interiors o ens acostem a aquests petits racons màgics en què sembla que regna la calma. Sabíeu que Laspaúles és un d'aquests racons? No és que aquí no bufi el vent, és clar que bufa, però quan el capritxós aire en moviment decideix quedar-se al fons de la vall, aquí, en general, regna la pau.
Us deixem dos enllaços interessants per si voleu saber més cosetes sobre el vent i un altre d'un microrelat en què s'ha fet servir el vent com a metàfora (aquesta inspiració ens demostra que sempre es pot treure quelcom de tot).
https://textostalirosu.wordpress.com/hablando-en-corto/maltratada-por-el-viento/
http://www.naturalezadearagon.com/boreas/articulos/clima1.htm
http://www.pluviometro.com/Ditemasdivul/predimont.html