Format per quatre valls d'origen glacial: Ordesa, Anyisclo, Pineta i Escuaín, al voltant del Mont Perdut i un massís muntanyós central.
Va ser un dels primers parcs nacionals del món, declarat el 16 d'agost del 1918.
Alguns dels seus llocs són molt emblemàtics, com la Bretxa de Rotllan, porta natural a 2.800 m d'altitud que obre les fronteres amb el Parc Nacional dels Pirineus a França.
Neu, glaceres, boscos de faigs i avets, cascades al fons de les valls i deserts d'altura componen aquests paisatges. Escenaris de muntanya que són el destí de milers d'excursionistes.
Per salvaguardar la riquesa cinegètica de bona part de la serralada es declararen, al voltant del Parc Nacional d'Ordesa, les Reserves Nacionals de Caça de Vinyamala i dels Circs l'any 1966.
Ja a finals dels setanta, el Parc Nacional s'inclogué en el marc del Programa MaB (Home i Biosfera) de la UNESCO a la Reserva d'Ordesa-Vinyamala, coincidint amb la Reserva de Caça de Vinyamala i el Parc Nacional de la vall d'Ordesa (aquest últim com a nucli de la Reserva).
Arran del projecte d'inundació del Canyó d'Anyisclo per al seu aprofitament hidroelèctric, diferents institucions i col·lectius de ciutadans es van mobilitzar per salvar aquest enclavament. Les obres es van paralitzar i el 1982 el Parc Nacional s'amplià i reclassificà sota el nom de Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.